Des de fa més d'una dècada el català es considera una llengua en perill d'extinció. A pesar de que hi ha més de 10 milions que la parlen arreu del món, l'ús de la llengua disminueix amb els anys. Carme Junyent, una lingüista especialitzada en la supervivència del català ja adverteix que per a saber la salut d'un idioma s'ha de fixar-se en el comportament lingüístic del joves, que encara que l'han aprés, no la fan servir.
En 2015 la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport va realitzar un estudi sobre l'ús i coneixement del valencià. Les dades deixen veure com els joves són la franja amb més competència lingüística. Més d'un 97% de les persones entre 14 i 24 anys entenen perfectament el valencià. Encara així el percentatge de població que s'expressa solament en valencià és un 23%, front el 45% que sols parla en castellà.
Per tant, els joves saben la llengua però no parlen. Amb aquesta realitat que ens envolta, plataformes com el Consell Valencià de la Joventut, Escola Valenciana o Plataforma per la Llengua, fomenten i creen campanyes per a impulsar el valencià en els àmbits de les últimes generacions. Alexandre Tomás, Vicepresident del Consell, conta: «És important que des de la institució pública hi haja representants per als joves que parlen valencià». Encara així també comenta que en la situació de crisi sanitària, la qüestió del idioma no interessa tant com la recerca de treball o la emancipació.
Coneixement del valencià de Alexandra Infinity
Continuant amb les paraules de Junyent de conseguir abastar els camps en el que els joves es mouen per a reviure el català, les xarxes socials tenen un paper esencial. Actualment, una de les poques xarxes que habilita l'opció del català és Twitter. També Twitch, després d'una campanya de Gaming.cat ha incorporat la categoria de català a les etiquetes. Altres aplicacions com Instagram no disposen d'una versió en català.
Davant la manca d'una comunitat de creadors en la llengua valenciana, hi ha diverses iniciatives que busquen d'agrupar el valencià a les xarxes. Una de elles es Valençubers. Va nàixer en forma de Treball de Final de Grau de la mà de Rosella Espinós, una estudiant de Periodisme de la universitat de València. Actualment, el portal conta amb dos editors, un d'ells és Sergi Pau. també estudiant de Periodisme. La web consisteix difondre els vídeos que pugen els youtubers per tal d'aconseguir més impacte. Sergi Pau defèn la necessitat de tindre una comunitat i que amb el confinament s'han sumat molts projectes.
Al voltant dels Països Catalans s'han creat altres comunitats de gent en diferents xarxes socials. La web Youtubers.cat va crear una llista en la que estan tots els canals de Youtube que fa vídeos en català. Un d'ells, Devid, ha creat junt amb altres, el projecte de Creadors.tv. Aquest domini té la intenció de convertir-se en una associació de creadors de contingut per a que els usuaris puguen trobar tots els canals o persones catalanoparlants que es dediquen a Internet. Fa pocs mesos, també es va formar Canal Malaia, configurat per influencers com Juliana Canet, una de les persones dels Països amb més seguidors.
El impulsor de Creadors.tv declara que la societat catalanoparlant està envellida i añadeix: «De part de la població gran no hi ha una visió de que Internet és important per a la supervivència de la llengua». Però no perd l'esperança: «Últimament entre els joves s'ha despertat la reflexió de que és necessari tindre més català a la xarxa».
Un dels àmbits en el que el valencià no està present en la joventut és la lectura. Des de el Consell de la Joventut han fet unes estadístiques en les que mostren que sols el 7% dels adolescents llegeix en valencià. Actualment, la literatura contemporània valenciana sofreix una situació complicada i més encara si parlem de la juvenil.
— Consell Valencià de la Joventut (@ConsellJove) April 21, 2021
Per a impulsar la literatura catalana i l'amor pels llibres, el valencià també ha arribat a l'anomenat booktube (youtubers que es dediquen a la divulgació literària). Una de les majors exponents és Marta Meneu, estudiant de Periodisme a la Universitat de València i autora del llibre El Senyal. Va començar a pujar vídeos per a un concurs de Bromera i va acabar escrivint un llibre. Meneu afirma: «Jo no sóc ninguna intel·lectual, si jo puc connectar amb la literatura catalana, els altres joves també poden».
La música en valencià sempre ha sigut motiu d'orgull per a la salut de la llengua. Al març el grup Zoo, creat a La Safor al 2014, va aconseguir col·locar-se en la llista de més venuts amb el seu nou disc Llepolies. Altres cantants com Miki Nuñez o Stay Homas, han fet de cançons himnes i les seues lletres en català han arribat a altres parts d'Espanya o inclús d'altres països.
Però hi ha una quantitat enorme d'artistes amb un públic minoritari que lluiten creant lletres en valencià i omplint les sales del territori. Per exemple, una de les noves revelacions és Esther Querol, participant d'un concurs d'À Punt Cantant al cotxe. El grup de xiques Maluks i el grup masculí Tenda, són alguns dels que més popularitat estàn agafant.
Vicent Torrent (@Al_Tall): "El treball de la gent jove i la seua organització i socialització és importantíssim per a què la música tinga un suport real".#ElLlegatPVpic.twitter.com/39j8G4giF9
Esther Querol va traure el seu primer single Vies paral·leles i va decidir fer-ho en valencià perquè principalment és en la llengua materna. «Crec que és l'hora de deixar-nos de barreres lingüístiques en la música», afegeix. Sobre la qüestió de si li han dit que es canvie al castellà, ha contestat: «He pensat que potser em limita però aquest límit allibera la llengua».
Hi ha joves que parlen català, hi ha joves que canten en català, hi ha joves que escriuen en català; en definitiva, hi ha joves que viuen en català. ÉS veritat que queda molt per a que la llengua en la adolescència siga una majoria, però hi ha futur per al valencià.
Comentarios
Publicar un comentario